miércoles, 13 de agosto de 2008

Passió per la fotografia


No saps com ni quan però un dia et trobes inmers en el mon de la fotografia. Intento esbrinar que m'atrau.... potser per recordar més enllà del que no arriba la memòria. Hi ha tantes coses que ens oblidem i a vegades mirant una sola imatge recordes aquell moment i l'emoció que vas sentir.

En l'era del carret sempre havia fet moltes fotos. Les feia sempre als amics i familiars, doncs no li veia la gràcia fer paisatges, detalls i ho trobava aborrit.

Ara mirant fotos d'abans només se'n salva una d'entre mils. Serà que he anat adquirint de forma autodidacta nous coneixaments fotogràfics, ja sigui en revistes, llibres, colegues, internet.... i m'he tornat més autocritic.

Hi ha tants i tants moments màgics que ens trobem en la nostra vida que poder-ho reproduir d'alguna manera és fantàstic. Qui no ha pensat a vegades tenir una videocamera en el nostre cap que enregistrés tota la nostra vida i poder reboninar en algun moment. Seria l'ostia.

Així doncs una de les coses que vaig començar a buscar va ser reproduir aquells instants màgics, a on la llum és la principal variable.

Potser el cambi va arribar amb l'era digital, quan em vaig comprar la meva primera càmera de 3mpx, que fos ben petita i no peses. Així que cada excursió o activitat que realitzava, ho podia fotografiar sense cost i quantes més millor, doncs després podies triar la bona. Ja ho deien abans, que si d'un carret de 36 en podies treure'n una de bona ja valia la pena llençar les altres 35. Digitalment doncs ara en feia en lloc de 36 en feia 250, és a dir, 8 de bones.

Aleshores , al ser dels primers a portar digital, els companys et demanaven les enviessis per mail. Feinada de seleccionar-les i enviar-les a cada respectiu, amb el problema moltes vegades del retorn per bústia plena. Va ser quan vaig decidir crear una pàgina web que fos fàcil de recordar i poder penjar-les totes a internet i que cadascú escullis les seves. Va nèixer www.lamevapagina.com.

Com no content per les visites i comentaris ja vaig fer una altre pas i saltar a la rèflex digital. Els "contres" el pes i volum. Al principi de tenir-la vaig notar falta d'enfoc i color a les fotos, en comparació a la compacta. Buscant per internet vaig averiguar que s'havien de passar per un programa d'edició i enfocar-les. Així doncs em vaig instal·lar el photoshop.

El photoshop es tot un món. Un cop comences a apendre veus la inmensa gran capacitat de combinacions que té i que el retoc fotogràfic deixa de tenir limits.

2 comentarios:

indagat dijo...

realment molt interessant

Araceli dijo...

Crec que som molts els que compartim una bona part del que descius en aquest text... el pas de la fotografia com a crònica de la propia vida ver la fotografia com a eina de creació. De totes formes, entre totes aquelles fotos del passat (de les que només en pots aprofitar algunes) segur que hi ha reflectida l'essència mateixa de la teva vida i de la teva gent... i aquest és el seu veritable valor. Vaja, que vull dir que tot suma en fotografia.